J.S. Bach: L’ofrena musical, BWV 1079, núm. 6
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
La representació visual d’aquest tipus de cànon, molt utilitzat en l’Edat Mitjana, són la línia melòdica del dux i la frase que constitueix el lema. Com a exemples de lema es poden citar el de G. de Machaut Ma fin est mon commencement et mon commencement ma fin, que amaga una imitació retrògrada, o la de J.S. Bach Quarendo invenietis (’Busqueu i trobareu’), corresponent al núm. 6 de L’ofrena musical, BWV 1079. En aquest cas el dux va acompanyat d’una clau de fa invertida que suggereix una imitació per moviment contrari. De vegades, el lema informa d’algun aspecte de la relació imitativa de manera explícita: "Enigma, adonde las notas blancas se cantan por negras y las negras por blancas" (Cerone: El Melopeo y el Maestro, Nàpols, 1613).