cànon infinit

o cànon circular o perpetu
m
Música

Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.

Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux, donant així una sensació circular. El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson (com és el cas del round anglès), ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals. Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon (indicat amb la presència d’un calderó), aleshores s’afegeix una coda (ex. 5).