cànon per tons

o cànon en espiral
m
Música

Cànon infinit en què cada repetició té lloc una 2a M més aguda, i que es repeteix fins a tornar al to inicial.

En aquest tipus de cànons, de notable dificultat tècnica, el dux és modulant. En el cas del cànon per tons de L’ofrena musical, BWV 1079, de J.S. Bach, l’ascensió modulant simbolitza l’ascensió de la glòria del rei: Ascendente Modulatione ascendat Gloria Regis. La imitació entre el dux i el comes a la 5a J és rigorosa. Un altre exemple de cànon per tons és l’obra coral de J. Brahms Mir lächelt kein Frühling ('No em somriu cap primavera'), WoO 25.