Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen, en el sentit de peça cantada. En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc. També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana. Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa. Zarlino (1558) l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio".
f
Música