En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat. Inventada el 1796 pel ginebrí Antoine Favre, la capsa de música -accionada aleshores per un disc de pues metàl·liques en lloc d’un corró- s’aplicà primerament a un gran nombre de petits objectes de luxe: claus de rellotge, tabaqueres, caixes profusament decorades, etc. A la fi del segle XVIII David Lecoultre substituí els discs pels corrons amb pues paral·leles a la pinta. Durant el segle XIX hi hagué una producció massiva de capses de música, sobretot a Suïssa. Se’n fabricaren de totes les mides, amb música de tota mena i amb multitud d’accessoris i innovacions (apagadors, so de cítara, mandolin o mecanisme que repeteix les notes, forte-piano, amb dues pintes de volums diferents). Cap a la fi de segle es fabricaren models molt grans i amb rics acabats, anomenats cartels, que afavorien el so de les notes greus, i que incorporaven timbres i elements de percussió (panderetes, castanyoles). El 1889 Paul Lochmann inventà el simphonion, que aplicà el sistema de disc en lloc del de corró, i que durà fins a l’arribada del gramòfon.
f
Música
Capsa de música construïda a la segona meitat del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear