A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI; segons la localitat s’anomenen també camarelles, camilleres o camalleres. Es tracta d’un cant col·lectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari. En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el Diumenge i el Dilluns de Pasqua. Tradicionalment són cançons curtes o corrandes (corranda) amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament dits, com els de la Mare de Déu del Roser, i altres cançons extenses de tipus festiu i humorístic, com els goigs de les botifarres o les cobles de les minyones. A Catalunya, aquest costum se situa sobretot a la Catalunya Vella i a la part més septentrional de la Nova. A Mallorca i Menorca, la festa es coneix amb el nom de deixem lo dol, i a Eivissa, com a caramelles de Pasco. Aquest repertori de Pasqua s’acostuma a acompanyar amb els instruments musicals que els joves, segons les diferents èpoques, tenen, o tenien, més a mà, tals com cornamusa, flauta, violí, gralla, guitarra, ximbomba, tamborí, pandereta, triangle, etc. El costum de cantar caramelles esdevingué també propi de molts medis urbans de Catalunya al llarg del segle XIX, a través especialment de les societats corals d’inspiració claveriana.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Sans i Fàbregas, Llorenç
- [et al.]: Les caramelles a Sant Feliu, Amics de les Caramelles de Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat 1995
- Vidal i Urpí, Joan
- Pineda i Gavaldà, Antoni: Les caramelles de Cubelles, 1900-1990: un reflex de la vida local d’aquest segle, Ajuntament de Cubelles, Cubelles 1991
- Carrera, Anton
- [et al.]: Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, Ajuntament
- Caramelles del Roser, Sant Julià de Vilatorta 1990
- Rafart i Canals, Josep: Avià i les caramelles, Publicacions del Centre d’Estudis "Associació Cultural El Vilatà", Gironella 1995