Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger (l’antic professor de F. Mendelssohn) i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell. Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut. A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps.