Vida
Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent. A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia. Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música. El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn. Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff. Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar (Turíngia), on cercà els ensenyaments de F. Liszt. Ràpidament fou acceptat en el cercle dels seus deixebles, entre els quals hi havia Hans von Bülow, Joseph Joachim Raff i Joseph Joachim. Aquest nodrit grup, conegut pel nom de Nova Escola Alemanya, fou el recer i l’autèntica guia estètica de Cornelius, que esdevingué un dels seguidors de Liszt. A Weimar conegué H. Berlioz, de qui traduí diferents llibrets d’òperes, com ara Benvenuto Cellini. Berlioz es convertí en una altra de les figures referencials del compositor i se’n poden trobar influències en la seva producció posterior. Cornelius no se centrà únicament en la ideologia estètica de la Nova Escola Alemanya: les seves obres mantenien una estètica pròpia, manifesta al primer cicle de lieder, opus 1, i al cicle de cançons Trauer und Trost ('Dol i consol'), opus 3. En aquestes obres es palesava un important vessant poètic del novell compositor, adquirit a Berlín. El 1858 veié estrenada la seva primera òpera, Der Barbier von Bagdad ('El barber de Bagdad'), dirigida per Liszt. Aquesta obra, que no fou ben rebuda, significà la ruptura entre Liszt, acompanyat del grup de músics de la Nova Escola Alemanya, i la resta de músics que ocupaven càrrecs oficials a Weimar. L’any següent, cercant un indret més adient on continuar la composició d’òperes, Cornelius es traslladà a Viena, on visqué inicialment en una precària situació econòmica. El 1861 coincidí amb Wagner en la producció de Lohengrin, i a partir de llavors s’establí entre ambdós una estreta relació. Durant aquells anys compongué només una gran obra, Der Cid (1862). El 1865, Wagner el convidà a Munic, com a assistent de direcció. Cornelius, que preferia mantenir una certa independència, acabà acceptant la proposta en veure que no trobava millors ofertes a Viena. D’aquesta manera s’introduí en el cercle wagnerià, i participà activament en l’estrena d'Els mestres cantaires de Nüremberg i els inicis de les obres de Bayreuth, tot això al mateix moment que estrenava, amb molt d’èxit, Der Cid. A Munic, Cornelius es veié sobrecarregat de tasques docents, una de les raons per les quals la seva producció musical minvà. En aquesta època començà la composició d’una nova òpera, Gunlöd, influïda per Wagner, però no l’acabà. Autor de lieder i obres corals valuoses, ha estat considerat un dels millors compositors d’òperes alemanys de la segona meitat del segle XIX. Der Barbier von Bagdad és una obra original, que aprofità l’herència de l'opera buffa i la música de comèdia de Lortzing i que inclogué temes reminiscents procedents de l’òpera francesa que no tenien el significat transcendent del leitmotiv de Wagner.
Obra
Òpera
Der Barbier von Bagdad ('El barber de Bagdad', 1855-58); Der Cid (1860-62); Gunlöd (inac., 1866-74);
Cor
Prop de 40 obres, entre les quals: 4 Lieder, cor masc. ('4 cançons', 1942); Blumenandacht, cor masc. ('Devoció per les flors', ~1842); Die Sternlein, cor mixt ('L’estel de lli', 1842); Ständchen, cor masc. ('Serenata', ~1842); Der Fichtenbaum, cor mixt ('L’avet', ~1843); Der alte König, cor mac. ('El rei vell', ~1844); Requiem arternam, cor masc. (1852); Trauerchöre, cor masc., op. 9 ('Cors tristos', 1869); Beethoven Lied, cor mixt, op. 10 ('Cançó Beethoven', 1870); 3 Männerchöre, cor masc., op. 12 ('Tres cors per a veus masculines', 1873); 4 italienische Chorlieder, cor mixt, op. 20 ('Quatre cançons corals italianes', 1872)
Duets
15, entre els quals: Verratene Liebe, 2 S./S. i T., pno. ('Amor descobert', 1847); Ich un Du, S., Bar./S., A., pno. ('Tu i jo', 1861); Komm herbei, Tod, 2 S., pno. ('Vine aquí, mort', 1866-67; successives revisions); 3 zweistimmige Lieder, S., bar., pno., op. 6 ('Tres cançons per a dues veus', 1861-62); Hans und Grete, S., Bar., pno. (1862); Am Meer, S., B., pno. ('Al mar', 1866)
Cançó
Prop de 30 obres (algunes són reculls de cançons): 6 Lieder, op. 1 ('6 cançons', 1853-54); 9 geistliche Lieder, op. 2 ('9 cançons sagrades, 1854-55); Trauer und Trost, op. 3 ('Dol i consol', 1854); 3 Lieder, op. 4 ('3 cançons', 1854); Brautlieder ('Cançons de núvia', 1856-58); Weihnachstlieder, op. 8 ('Cançons nadalenques', 1856); Frühling in Sommer ('Primavera en estiu', 1859); 3 Sonette ('3 sonets', 1859); 6 Lieder, op. 5 ('6 cançons', 1856-62); Das Kind ('El nen', 1862); Ave Maria (1862); An Bertha, op. 16 ('Per a Berta', 1865)
Música instrumental
Introduction, Andante and Polonaise, ob., pno., op. 1 (1840-43); 3 Sonates, vl., pno., op. 2 (1840-42); Entre Acte, orq. (1943); 6 Fugues, pno. (1849)