Després d’haver estudiat amb J. Stamitz i A. Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759. El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort. La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets. La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’aquestes obres. La síntesi entre el llenguatge après dels seus mestres i l’assimilació del gust francès de l’època el feren una de les personalitats més interessants d’allò que alguns autors han anomenat ’segona generació’ de l’Escola de Mannheim.