Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra. Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys. Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona. Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel, que tingué un gran èxit. Compongué una òpera en dos actes, Il proscritto di Altembrugo, estrenada la temporada 1843-44 al Teatre de la Santa Creu, amb una rebuda prou acceptable. El 1855 marxà a Madrid, on guanyà la plaça de primer oboè de la capella reial i des del 1857 fou professor d’oboè al Conservatori de Música. També fou oboè primer del Teatro Real de la capital madrilenya. Posteriorment apareix com a director de la banda del Regiment d’Artilleria número 5 de Madrid.