Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra. Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys. Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona. Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel, que tingué un gran èxit. Compongué una òpera en dos actes, Il proscritto di Altembrugo —amb llibret de la seva germana, l'escriptora Àngela Grassi—, estrenada la temporada 1843-44 al Teatre de la Santa Creu, amb una rebuda prou acceptable.
El 1855 marxà a Madrid, on guanyà la plaça de primer oboè de la capella reial i des del 1857 fou professor d’oboè al Conservatori de Música. També fou oboè primer del Teatro Real de la capital madrilenya. Posteriorment apareix com a director de la banda del Regiment d’Artilleria número 5 de Madrid.