S’inicià en el cant amb l’Orfeó Català de Mèxic, on la seva família s’havia exiliat després de la Guerra Civil Espanyola. Ingressà a la companyia del Teatro Bellas Artes, i el 1955 hi interpretà el seu primer gran paper, el Manrico d'Il Trovatore. Per mediació de Victòria dels Àngels es presentà a una audició al Carnegie Hall, i tot seguit anà a Milà a perfeccionar els seus estudis. A conseqüència d’un malentès amb l’empresa de J.A. Pàmies, no cantà mai a l’antic Liceu. Gravà algunes sarsueles per a l’EMI espanyola. El 1968 tornà a Mèxic.