Alumne de G.A. Fioroni i de G.B. Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini (1775) n’ocupa el càrrec de director. Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta (1770) o San Giovanni in Conca (1775), i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo. Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama (sobretot els motets per a veu sola). Compongué algunes òperes (L’Olimpiade, Ifigenia in Tauride, Germanico in Germania, etc.), però amb un èxit molt inferior al de les seves composicions de música sacra. També es dedicà a la música instrumental, de la qual es publicaren uns reculls a Londres cap al 1780.