Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director. Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo. L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions. Les peces foren atribuïdes de primer a G.B. Pergolesi, i després al mateix Ricciotti. La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh (segle XVIII), en què Ricciotti consta com a compositor. Més tard, però, fou descobert un manuscrit del principi del segle XIX en el qual s’atribueixen aquests concerts a G.F. Händel. Al llarg dels anys també han estat atribuïts a altres compositors, entre els quals F. Chelleri i J.A. Birckenstock. Les teories més recents apunten que l’autor fou un aristòcrata, el comte Unico Wilhelm van Wassenaer Obdam (1692-1766). És molt possible que Ricciotti es limités a pagar l’edició amb l’únic propòsit de dedicar-la al seu antic alumne, Willen Bentinck. Es tracta de composicions escrites en un estil més aviat conservador del sud d’Itàlia, amb diversos moviments en estil fugat i una rica escriptura a set parts.