Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F. Busoni i A. Schnabel a Berlín. En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic (Mozart, Scarlatti), tot i que no oblidà els autors romàntics i C. Debussy. El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F. Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncel·lista Enrico Mainardi. Entre el 1964 i el 1976 fou director permanent de l’Orquestra de Cambra de Viena. Des del 1948 impartí classes magistrals en centres tan prestigiosos com l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i en els cursos d’estiu de Salzburg.