Durant tota la seva vida compaginà professions de músic i de funcionari. Com a violinista, fou un assidu dels concerts oferts per l’aristocràcia de Viena. El 1771 ingressà com a violinista a la Tonkünstler-Sozietät (Societat de músics). El 1775 veié estrenada al teatre dels Esterházy i sota la direcció de J. Haydn la seva òpera de titelles Alceste, paròdia de l’òpera homònima de Ch.W. Gluck. Després d’un seguit de col·laboracions puntuals, el 1779 entrà oficialment a la cort com a músic de cambra. No hi ha constància de més activitats seves a partir del 1780. Sembla que cap al 1784 deixà de formar part de la Tonkünstler-Sozietät i que els darrers anys de la seva vida visqué en una situació econòmica força precària. Morí de tuberculosi. Com a compositor, contribuí a definir l’estil clàssic de l’escola vienesa. Compongué més d’una vintena de quartets de corda, una òpera, un singspiel, vint-i-un trios i setanta-quatre simfonies. Aquestes darreres presentaren inicialment la típica estructura tripartida de la simfonia primitiva, però posteriorment hi fou intercalat un minuet, tot generant una estructura en quatre moviments. Cercà unitat en les obres mitjançant lligams temàtics entre els diferents temps, així com un ús força present del contrapunt. La qualitat d’algunes de les seves simfonies motivà que, durant molts anys, fossin atribuïdes a Joseph Haydn.