Estudià composició amb D. Brescia i P.H. Allende al Conservatori Nacional. A més, realitzà estudis pintura a l’Escola de Belles Arts de Santiago. Entre el 1924 i el 1927 perfeccionà la seva formació i assistí a conferències per Europa. Fou director de l’Escola de Belles Arts (1927-28) i professor d’educació musical i metodologia al Conservatori Nacional. El 1957 fou nomenat vicepresident de l’Instituto Indigenista. Com a etnomusicòleg treballà amb els indis araucans, experiència que queda reflectida en l’estil de les seves composicions. El 1966 li fou concedit el Premio Nacional de Arte, i la medalla d’or i diploma de l’Instituto de Investigación Musical. Entre la seva producció cal destacar Mito araucano, suite simfònica del 1932, obres per a cant i piano, cançons (tonades xilenes, cants araucans) i altres peces per a piano.