Estudià filosofia i literatura a la Universitat de Buenos Aires. Paral·lelament inicià la recerca del folklore del seu país. Al febrer del 1927 fou nomenat adscripto ad honorem del Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia i començà el treball de camp. Quatre anys més tard, en aquest centre es creà el Gabinet de Musicologia Indígena. El 1933 inicià la seva tasca com a encarregat de folklore al departament de literatura de la Universitat de Buenos Aires. Viatjà per moltes regions del seu país, i també per altres països llatinoamericans, recopilant melodies i danses populars. Tots els documents sonors i fotogràfics s’arxivaren amb una col·lecció d’instruments musicals. L’any 1948, el Gabinet es convertí en l’Institut de Musicologia i Vega se’n feu càrrec de la direcció amb la finalitat d’estudiar el folklore argentí i sud-americà en general. Des del 1973, la institució porta el seu nom. És autor de diversos llibres, esdevinguts avui fonts bàsiques per a l’estudi de la música popular argentina. Algunes de les seves publicacions més destacades són: La música de un códice colonial del siglo XVII (1931), Danzas y Canciones argentinas (1936) i Lectura y notación de la música (1965). També publicà els versos Hombre i el conte Agua.