Començà a tocar el piano a quatre anys, i el 1949 ingressà al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on finalitzà els estudis amb les medalles d’Or i de Plata. El 1954 quedà finalista en el Concurs Internacional de Piano de Ginebra i inicià la carrera de concertista. Posteriorment aprofundí els estudis musicals amb B. Siki i R. Hauser. El 1960 es traslladà a Siena per assistir als cursos de G. Agosti i A. Cortot i dos anys més tard guanyà el Concurs Internacional de Piano de Viena, i rebé el Reife Prüfung de la Musik Akademie de Viena amb la màxima qualificació. El 1966 obtingué la Medalla Harriet Cohen. L’any següent es traslladà als Estats Units com a ajudant de Paul Badura Skoda a la Universitat de Wisconsin, on restà cinc anys en qualitat d'Artist in Residence ; l’amistat amb Daniel Barenboim la menà a oferir durant aquest període nombrosos concerts a l’Amèrica del Sud amb Ruggiero Ricci. El 1977 obtingué la càtedra de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on exerceix la docència de nivell superior i del qual fou directora en 1997-2000. Al novembre del 2001 li fou atorgat el títol de doctora honoris causa per la Universitat de Wisconsin. És una de les pianistes catalanes més rellevants i de major projecció internacional; la millor crítica musical europea ha lloat la seva tècnica prodigiosa i la seva modernitat interpretativa, fonamentada en la tradició dels grans pianistes centreeuropeus. Són memorables les seves interpretacions a les fosques de l’obra pianística de F. Schubert.