Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior. S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa. Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg (1905). El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos. Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles. Método de canto gregoriano (1906) i El canto mozárabe (1929), obres que feu en col·laboració amb Germán Prado Peraita, són alguns dels seus llibres més destacats.