Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc., cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit. Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes. La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern. Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici. D’aquí en sorgí la locució ’catàleg temàtic’ per al que pròpiament era un catàleg d’íncipits. L’abast dels catàlegs temàtics varia segons la seva funció i l’època en què s’han escrit. Els primers exemples, tot i que mai foren anomenats així, es troben en alguns tonaris dels segles X i XI proveïts d’una relació d’íncipits musicals per a ajudar l’intèrpret a recordar el començament de tonades per ell conegudes. S’usà també, des del segle XVI, com a índex d’un recull, imprès o manuscrit, d’obres musicals. En tant que índex d’un volum imprès, fou molt habitual durant els segles XIX i XX en les edicions de les sonates de Beethoven i reculls semblants.
Durant el segle XVIII, començaren a catalogar-se temàticament els fons musicals de catedrals, esglésies, corts i grans col·leccions privades. També en aquesta època, i en un altre àmbit, els copistes i editors de música començaren a usar el catàleg temàtic per donar a conèixer el material de què disposaven. Fou aquí on aparegué per primera vegada imprès el terme ’catàleg temàtic’ (Catalogue thématique, ou Commencement de touttes les oeuvres de musique qui sont du propre fond de J.J. & B. Hummel (...) Amsterdam 1768-74). L’ús del catàleg temàtic en l’activitat editorial s’incrementà notòriament durant els segles XIX i XX. A partir de la segona meitat del segle XVIII, alguns compositors usaren el catàleg temàtic per portar un control de la producció pròpia. En dugueren a terme, entre altres, F.J. Haydn i W.A. Mozart. Al començament del segle XIX s’imposà la numeració cronològica de l’opus, cosa que reduí la necessitat dels compositors de preparar els propis catàlegs temàtics. Un dels primers compositors que actuaren així de manera sistemàtica fou Beethoven. La catalogació temàtica de produccions individuals continuà produint-se de la mà d’editors i erudits impulsats per un interès creixent vers la música del passat. Destacà en aquest camp Ludwig Köchel, que amb la seva obra orientà la catalogació vers una nova direcció: la dels catàlegs temàtics preparats amb exhaustivitat i precisió com a punt de partida en l’esclariment d’interrogants històrics, analítics, sociològics i musicals. Köchel establí el model d’aquest plantejament científic amb el seu catàleg cronologicotemàtic de l’obra de Mozart (Leipzig, 1862). Aquesta nova direcció coincidí amb el desenvolupament de la musicologia com a disciplina. Durant la segona meitat del segle XIX es feren catàlegs temàtics de la producció de molts compositors, sovint associats a l’edició de la seva obra completa. Poques vegades aquests catàlegs foren duts a terme amb l’esperit científic de Köchel. La Primera Guerra Mundial aturà gairebé tota l’activitat en el camp musicològic, que revifà, mínimament, durant el període d’entreguerres. Passada la Segona Guerra Mundial, amb el ressorgiment de l’activitat musicològica, es començaren a aplicar les innovacions de Köchel. Amb el seu esperit es prepararen els catàlegs temàtics científics definitius de les obres de Couperin (1949), J.S. Bach (1950), F. Schubert (1951), L. van Beethoven (1955), J. Haydn (1957-71), L. Boccherini (1969) i molts altres. L’ordenació de les obres en aquests catàlegs varia segons el que smillor a la producció de cada compositor: pot ser cronològica (catàlegs de Mozart de Köchel i Schubert de O.E. Deutsch), per gèneres (catàlegs de Bach de W. Schmieder i Haydn de A. van Hoboken) o seguir la numeració d’opus (catàleg de Beethoven, de G. Kinsky). Un cop ordenades, a cada obra se li assigna un número que es converteix en la seva identificació habitual. La lletra o lletres que precedeixen aquests números donen raó de la procedència del catàleg. Així les sigles BWV fan referència al catàleg de Schmieder de les obres de J.S Bach, la lletra K, o sovint, Kv, fa referència al catàleg de Köchel de les obres de Mozart, etc.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Subirà i Puig, Josep: Catálogo de la sección de música [de la Biblioteca Municipal de Madrid], Ayuntamiento de Madrid, Biblioteca Municipal, Madrid 1965
- Pedrell i Sabaté, Felip: Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona ab notes històriques, biogràfiques y critiques, transcripcions en notació moderna dels principals motius musicals y facsímils dels documents més importants pera la bibliografía espanyola, Palau de la Diputació, Barcelona 1908-1909
- Boadas i Raset, Joan; Varés i de Batlle, Albina: Catàleg del fons municipal de música, Arxiu Històric Municipal de Girona; Ajuntament de Girona, Girona 1993
- Garrigosa i Massana, Joaquim: Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, Dirección de Archivos Estatales, Madrid 1994
- Boadas i Raset, Joan; Varés i de Batlle, Albina: Catàleg del fons documental de Josep Ma. Pagès i Vicens, Arxiu Històric Municipal de Girona - Fons Josep Ma. Pagès i Vicens, Ajuntament, Girona 1993
- Xarxa de Biblioteques Populars: Classificació d’enregistraments sonors, Diputació de Barcelona, Barcelona 1989, 1996
- Grup de Música del COBDC: Encapçalaments de matèria de música: pautes i models, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, Barcelona 1997
- González Valle, José Vicente; Ezquerro Esteban, Antonio; Iglesias, Nieves; Gosálvez Lara, Carlos José; Crespí i Gonzàlez, Joana: Normas internacionales para la catalogación de fuentes musicales históricas. Serie A/II, Manuscritos musicales, 1600-1850, Arco/Libros, Madrid 1996
- Grup de Música del COBDC: Encabezamientos de materia de música: pautas y modelos, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes; AEDOM, Madrid 1999
- Carreras i Dagas, Joan: Catálogo de la biblioteca y museo instrumental, propiedad de D. Juan Carreras y Dagas, Imp. de Manuel Miró y D.Marsá, Barcelona 1870
- Crespí i Gonzàlez, Joana: Catàleg del fons Antoni Massana de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992
- Crespí i Gonzàlez, Joana; Garau, Joana M.: Catàleg del fons musical Josep M. Ruera, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1993