Molt semblant al round, el text solia ser humorístic o lasciu. Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom (catch, ’agafar'), no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia. No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches. J. Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues col·leccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch, no es publicà fins després de la seva mort (1658). Entre els compositors de catches de la darreria del segle XVII destaquen J. Blow i H. Purcell. La pràctica del catch, entreteniment social molt popular ja des del final del segle XVI, portà durant el segle XVIII a la creació de clubs organitzats al seu entorn, el més conegut dels quals, el Noblemen and Gentlemen’s Catch Club, fundat a Londres el 1761, encara existeix avui dia.
Música