No se’n tenen dades anteriors al 1742, any en què arribà a Londres. Tot i que cantà en teatres tan importants com el King’s Theater i el New Haymarket, passà desapercebuda fins el 1747, que amb l’estrena de l’oratori Judas Maccabaeus de G.F. Händel al Covent Garden assolí un èxit esclatant. Des d’aleshores, la seva figura estigué associada a aquest compositor, i interpretà els papers principals, sovint masculins, en l’estrena de molts dels seus oratoris, com ara Joshua (1748), Susanna (1749) o Jephtha (1752), i també en la reposició d’altres, entre les quals destacà la del Messiah del 1773. Entre el 1754 i el 1764 feu gires per Itàlia i cantà òpera a Gènova, Venècia i Màntua. Es dedicà també a l’ensenyament i, durant els darrers anys de la seva vida, a causa de les dificultats econòmiques, visqué de les donacions d’amics i admiradors i d’una pensió de la Royal Society of Musicians.