Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries. Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals. El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix. El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época". També publicà obres com Ilustraciones del Quijote: los instrumentos y las danzas (1905), La evolución de la música (1906), Las sonatas para piano de Beethoven (1909) i Los cuartetos de Beethoven (1909).