Estudià a Lima, on fou deixeble de R. Holzmann i A. Sas. Més tard amplià la seva formació a la Universitat de Xile amb F. Focke i D. Santa Cruz. Les seves primeres obres mostren una influència provinent de les avantguardes europees, visible, per exemple, en Sinfonía en tres movimientos (1960). A partir dels anys setanta, cercà inspiració en el folklore del seu país natal. Així, en obres com Pequeña suite peruana (1979), per a piano, o Danzas populares andinas (1980), per a violí i piano, usà elements melòdics i rítmics de la música popular peruana. A la meitat dels anys vuitanta el seu llenguatge tornà a experimentar un canvi. Des de llavors ha intentat fusionar els elements avantguardistes amb els de la música del seu país. Dins d’aquest estil cal incloure Cuarteto de cuerdas núm. 2 (1988) i Amaru (1994).