Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro (1938-42) i, a més, amb H.J. Koellreutter. També estudià violí i tocà amb diverses orquestres. Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local. El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana, o l’obra Inúbia do Cabocolinho, per a orquestra, entre d’altres. Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí (1950), obres per a guitarra, obres per a piano, un Duo para Clarinete y fagot (1970) i moltes cançons i treballs corals.