Estudià amb A. Rolla (violí) i B. Asioli (composició) al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822. Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre. Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta col·laboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos: La Esmeralda (1844), Pas de quatre (1845), Le jugement de Pâris (1846), etc. El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski. Si bé la major part de la seva producció és dedicada al ballet -més de 300 obres-, també compongué òperes, dues simfonies i nombrosa música sacra.