Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat. Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses. No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga. Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització: estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de drames litúrgics, i de teoria musical. Fou el primer editor de molts teòrics medievals. La seva principal aportació a la musicologia està recollida en el corpus de teòrics musicals en quatre volums publicat amb el títol Scriptorum de musica medii aevi nova series (París, 1864-76), que volia ser un suplement als tres volums de l’obra Scriptores ecclesiastici de musica sacra potissimum de Martin Gerbert (Saint Blasien, 1784).