Estudià al Conservatori de París, ciutat on el 1919 debutà a l’Òpera Còmica amb Werther. El 1911 interpretà L’horizon chimérique, cicle de quatre cançons que G. Fauré li dedicà. Des d’aleshores s’especialitzà en la interpretació de la música francesa contemporània, d’autors com ara G. Fauré, C. Debussy, M. Ravel, D. Milhaud o F. Poulenc. A partir del 1930 fou un assidu intèrpret del paper de Pelléas, que presentà en diversos teatres francesos i de l’estranger. També destacà en el lied, amb un repertori centrat en el Romanticisme alemany i en música francesa del segle XX. Estrenà diverses composicions escèniques d’A. Honegger, com el ballet Amphion (1931) o l’òpera Cris du monde (1932), entre d’altres. Entre el 1951 i el 1966 fou professor de cant del Conservatori de París. Publicà diverses obres teòriques, com ara L’Art de chanter (1959).