Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933. Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia. Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois (1926-29), professor de musicologia a les universitats de Heidelberg (1928) i Munic (1929) i a l’Eastman School of Music de Rochester (1932). El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement. També fou membre fundador de l’American Musicological Society, editor del "Journal of American Musicological Society" (1952-59) i president de la Music Library Association (1954-56).