Joan Chassaigne, empresari francès, s’instal·là a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres. El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats. El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci. Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees. Tots els pianos -verticals o de cua- i pianoles eren fabricats íntegrament al taller; fins i tot les fustes utilitzades eren acuradament assecades al magatzem destinat a aquest propòsit.
Els pianos Chassaigne es caracteritzaren per la bona sonoritat de la tapa harmònica, els marcs de fosa i els fins acabats del moble. La marca rebé importants guardons en reconeixement de la seva qualitat, com la Medalla d’Or de Madrid (1873) i la de París (1900). El moment de màxima esplendor productiva abraçà del 1890 al 1932, període en què es construïen una dotzena de pianos cada mes. Després de la Guerra Civil Espanyola es produí una davallada de la demanda d’instruments, fet que, unit a les conseqüències d’un incendi que el 1959 malmeté considerablement les instal·lacions, conduí al tancament de la fàbrica, la qual cosa tingué lloc el 1967.