Estudià a la Universitat de Leipzig. El 1678 fou nomenat kantor a la catedral de Dresden, càrrec que ocupà fins a la mort. La seva producció musical conservada és exclusivament sacra, de gran expressivitat i formalment ben estructurada. Sobresortí en la composició de concerts sacres per a diverses veus i en algunes formes de cantata: cantates de l’època més primerenca de l’Església protestant, cantates sobre textos bíblics o litúrgics i cantates corals. Des del punt de vista musical, en les seves obres el coral protestant té escassa importància, ja que és utilitzat com a cantus firmus en només quatre d’aquestes composicions. La més interessant és Historia resurrectionis (1686), que continua la tradició d’A. Scandello, H. Schütz i Th. Selle. És una peça única en el seu gènere en aquesta època. Els seus textos evangèlics, compilats pel luterà J. Bugenhagen al segle XVI, ja havien estat utilitzats per H. Schütz. Les obres de Schulze són un bon exemple de l’estil concertat de la música de l’Església protestant alemanya del segle XVIII i han aconseguit un lloc d’honor en aquesta tradició, especialment en els aspectes d’interpretació i expressió del text. La seva varietat i el color harmònic recorden l’estil de D. Buxtehude.