Serví com a organista de cambra a Halle i posteriorment pertangué a un grup de músics actius a Dresden, encapçalats per H. Schütz i Ch. Bernhard. El 1681 era organista i vicemestre de capella a la cort d’Estocolm. Del 1683 al 1688 ocupà aquests mateixos càrrecs a Dresden i després tornà a Estocolm, on romangué almenys durant onze anys. El 1704 es trobava a Hamburg. Ritter fou un organista consumat i un compositor notable d’obres per a tecla i música sacra. Una de les seves suites per a teclat mostra similituds amb les obres de Froberger. Els seus motets, però, tenen un estil diferent. Trencaren amb la tradició de H. Schütz i constituïren una contribució important a la música sacra protestant anterior a J.S. Bach.