Iniciat en la música pel seu pare, completà la seva formació a la Kreuzschule de Dresden, ciutat on tingué ocasió de treballar com a copista del compositor italià A. Lotti. Del 1720 al 1724 feu nombrosos viatges per Europa. Seguidament treballà com a organista, primer a Minden i després a Nordhausen, on s’establí definitivament a partir del 1732. Malgrat la pèrdua quasi total dels manuscrits de les seves obres durant el saqueig de la ciutat per les tropes franceses el 1761, es té constància de la composició d’un extens catàleg que inclou diversos gèneres i del qual només han sobreviscut una trentena de peces per a orgue. El 1717 construí un mecanisme que, mitjançant un sistema de martells, permetia realitzar gradacions dinàmiques en un instrument de teclat. Aquest fet el portà més tard a atribuir-se la paternitat del piano, fet que mai no ha estat provat. Autor també de tractats de teoria musical, fou admès a Leipzig com a quart membre de la Societat de la Ciència Musical fundada per L.Ch. Mizler von Kolof, institució que també tingué J.S. Bach, G.Ph. Telemann, G.F. Händel i A. Sorge entre els seus integrants.