El 1730 era a l’Escola de Sant Tomàs de Leipzig, on fou alumne de J.S. Bach i estudià instruments de tecla i composició amb el seu fill W.F. Bach. El 1733 el seu interès per l’òpera el portà a traslladar-se a Hamburg, llavors un centre operístic important. Allí aprengué els estils francès, italià i entrà en contacte amb compositors de tant renom com R. Keiser, G.Ph. Telemann i J. Mattheson. El 1739 viatjà a Berlín, on estudià amb J.J. Quantz i amb K.H. Graun. El 1745 era clavecinista, juntament amb C.P.E. Bach, al servei de Frederic el Gran. Compongué setze concerts per a instrument de tecla, en els quals s’aprecia certa aproximació a l’estil clàssic. Escriví també simfonies i sonates per a tecla. Entre les seves obres vocals destaca la serenata Il sogno di Scipione (1745). Deixà també escrits dos tractats teòrics.