cicle

m

Música

Conjunt de peces musicals de formes variades relacionades entre elles per un mateix programa o per un mateix argument, malgrat que el vincle temàtic o tonal sigui feble o fins i tot inexistent.

El que diferencia el cicle de la suite és la presència constant d’una idea literària o poètica. D’aquí que el terme s’apliqui especialment a un conjunt de cançons que, unides per un mateix argument poètic i un mateix alè -per dir-ho així- musical, formen un tot. Associat sobretot al lied alemany romàntic (Winterreise, ’Viatge d’hivern', de F. Schubert; Myrthen, de R. Schumann; Vier ernste Gesänge, ’Quatre cançons serioses', de J. Brahms; etc.) o postromàntic (Kindertotenlieder, ’Cançons funebres per als nens morts', de G. Mahler; Mörikelieder, ’Cançons d’E. Mörike', de H. Wolf; Vier letzte Lieder, ’Les últimes cançons', de R. Strauss; etc.), el cicle de cançons compta amb magnífics exemples entre la música francesa del començament del segle XX (mélodie): La bonne chanson, de G. Fauré; Les chansons de Bilitis, de C. Debussy; o Chansons madécasses, de M. Ravel, entre d’altres.