Estudià literatura a la Sorbona i música privadament. L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America". Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París. Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic (R. Strauss, 1949; J. Brahms, 1955; F. Liszt, 1960; H. Wolf, 1967; La musique allemande, 1967; Webern, 1969), fou un estudiós de la música contemporània francesa, que analitzà en obres com La musique française contemporaine (1952), O. Messiaen (1957) o Dictionnaire de la musique contemporaine (1969). En d’altres establí un diàleg directe amb els autors: Entretiens avec D. Milhaud (1952) i Entretiens avec F. Poulenc (1954).