Estudià musicologia amb O. Kinkeldey, O. Gombosi i A.T. Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W. Piston, K. Rathaus i R. Thompson. Exercí la docència a la Universitat d’Illinois (1953-59) i també a Yale (des del 1959), on, a més, fou catedràtic (1969-75, 1992). Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia (1970-72), el Consell Nacional de les Arts en l’Educació (1967-69) i la Societat Internacional de Musicologia (1972-77). És un dels principals musicòlegs de la seva generació, i destacà en la recerca sobre la música del darrer Renaixement i del Barroc.