Gran part de la seva trajectòria com a pianista es desenvolupà en el camp de l’acompanyament. Impulsà l’activitat musical de la Societat Coral La Fraternitat de Gràcia (Barcelona), tasca que reprengué després de la suspensió governativa de què fou objecte l’entitat, ara anomenada Societat Coral Euterpe. Director de la Schola Orpheònica (1920), són de destacar la seva sarsuela La isla dorada (1920), l'Himne a Catalunya (1923), amb text d’Àngel Guimerà, i un nombre important de sardanes.