Vida
Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei. Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515. És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X. Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen. També fou actiu a la diòcesi d’Amiens, on el 1524 es feu càrrec de l’església parroquial de Cambron. L’any 1532 retornà a París com a sous-maître de la capella reial, amb la responsabilitat efectiva d’ocupar-se’n de la direcció musical. Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1554, i probablement fins el moment de la seva mort. Un cop instal·lat a la capital francesa, obtingué diversos beneficis: el 1533 fou elevat a la dignitat de canonge de la Sainte-Chapelle i el 1554 li foren atorgades prebendes a Santa Caterina de Troyes. Gaudí d’un gran reconeixement pels seus contemporanis i fou equiparat als grans compositors de l’època com Pierre de La Rue, Josquin Des Prés o Clement Janequin. Les seves obres experimentaren una àmplia difusió, especialment pel territori francès, i aparegueren en moltes col·leccions miscel·lànies. Més de la meitat de les composicions recollides per P. Attaignant en la primera col·lecció de chansons franceses que publicà l’any 1528 són obra de Sermisy. Els trets dominants del seu estil són la claredat i l’elegància. Tot i que sovint demostrà un bon domini dels procediments contrapuntístics, habitualment preferí les textures homofòniques més lleugeres i simples, destacant per l’atenció constant a la comprensibilitat del text. Sermisy conreà tant la música sacra com la profana. Bona part de les seves composicions veieren la llum entre el 1528 i el 1536. La part més interessant i coneguda de la seva producció són les chansons profanes, generalment a quatre veus, curtes i de factura delicada. Es caracteritzen pel seu estil sil·làbic i homofònic i per la freqüent utilització de materials musicals d’origen tradicional. N’escriví més de 150, la major part de les quals s’editaren amb molt èxit a partir del 1528 a París, Lió, Venècia i Anvers. Sembla que el seu interès per la cançó profana es concentrà en uns anys determinats, i que després abandonà el gènere per tal de dedicar-se a la música religiosa. Entre els seus poetes preferits cal esmentar Clément Marot, de qui musicà molts textos -en alguns casos, fins i tot abans que es difonguessin a través de llibres impresos-. Algunes de les seves composicions foren adaptades en forma d’obres religioses populars de caràcter pietós. També aparegueren diverses transcripcions instrumentals de les seves melodies més conegudes. En el camp de la música litúrgica, les peces més destacades són les misses paròdia i una passió segons sant Mateu. En total, de la seva música religiosa es conserven tretze misses a quatre veus, totes elles publicades en edicions parisenques entre el 1532 i el 1558, i setanta motets de tres a sis veus que veieren la llum en edicions a partir del 1526. Estilísticament, la música religiosa és més conservadora, com ho demostra el recurs a la tècnica de la paròdia, l’aparellament de les veus i l’ús freqüent de la imitació i els procediments canònics. En dues de les misses utilitzà cantus firmus profans.
Obra
Misses
Missa ’Domini est terra' (publ. 1532); Missa ’Novem lectionum', 4 v. (publ. 1532); Missa plurium motetorum, 4 v. (publ. 1532); Missa pro defunctis, 4 v. (publ. 1532); Missa ad placitum, 4 v. (publ. 1534); Missa ’Tota pulchra es', 4 v. (publ. 1534); Missa ’Domine quis habitabit', 4 v. (publ. 1540); Missa ’O passi sparsi' (publ. 1553); Missa ab initio, 4 v. (publ. 1556); Missa ’Quare fremuerunt gentes', 5 v. (publ. 1556); Missa ’Voulant honneur', 4 v. (publ. 1556); Missa plurium modulorum, 4 v. (publ. 1558); 3 seccions de misses (Amen. Et cum spiritu tuo, 4 v., publ. 1540; Credo, 4 v., publ. 1584; Kyrie eleyson... parce famulis, 6 v.); 2 misses dubtoses (Missa ’Philomena praevia', 5 v., publ. 1532; Messa fériale, 4 v., publ. 1556)
Motets
70 motets, entre els quals: Domine quis habitabit, 4 v. (publ. 1529); Asperges me, 4 v. (publ. 1540); Cantate Domino canticum novum, 4 v. (publ. 1542); Domine Deus omnipotens, 4 v. (publ. 1542); Quare fremuerunt gentes, 4 v. (publ. 1542); Spes mea, 3 v. (publ. 1542); Veni Sancte Spiritus et emitte caelitus, 4 v. (publ. 1542); Misericordias Domini in aeternam cantabo, 4 v. (publ. 1542); Laudate Dominum omnes gentes, 5 v. (publ. 1550); Ave Maria, ancilla Trinitatis, 4 v. (publ. 1555); Lauda Sion salvatorem, 4 v. (publ. 1555); Surge illuminare Jerusalem, 4 v. (publ. 1555); Adjuva me, Domine, 3 v. (publ. 1565)
Altres obres vocals religioses
Passio Domini secundum Mathaeum, 4 v.; 4 chansons spirituelles (Au roy des roys, 4 v., publ. 1552; Pere de nous, 4 v., publ. 1553; Espoir est grand qui par foy, 4 v., publ. 1555; O Seigneur Dieu, 4 v., publ. 1555)
Chansons
Més de 150 chansons, entre les quals: Bien heureuse est la saison, 4 v. (publ. 1530); N’auray-je jamais mieulx que j’ay, 4 v. (publ. 1530); J’ayme bien mon amy, 4 v. (publ. 1530); J’ay pris pour moy le noir, 4 v. (publ. 1530); Dieu gart de mon cueur la regente, 4 v. (publ. 1531); Si vous m’aymez, donnez-moy asseurance, 4 v. (publ. 1532); Je n’avoys point a bien choisir failly, 4 v. (publ. 1533); L’ardant vouloir est au desir, 4 v. (publ. 1534); Changeons propos, c’est trop chanté d’amours, 3 v. (publ. 1535); Contre raison vous m’estes fort estrange, 3 v. (publ. 1535); On ne dira ce qu’on vouldra, 3 v. (publ. 1535); En esperant en ceste longue atente, 4 v. (publ. 1536); Ton feu s’estaint de ce que le mien art, 4 v. (publ. 1536); O seul espoir du cueur desesperé, 4 v. (publ. 1538); Je suys tant bien, voire tant bien encore, 4 v. (publ. 1539); Espoir est grand mais contentement passe, 4 v. (publ. 1543); Rigueur me tient et doulx accueil m’attire, 4 v. (publ. 1545); Le cueur de vous ma presence desire, 2 v. (publ. 1547); Ton cueur s’est bien tost repenti, 4 v. (publ. 1547); Dieu la vouloit retiré en son temple, 4 v. (publ. 1548)
Bibliografia
- Allaire, G.: The Masses of Claudin de Sermisy, tesi doctoral, Boston University, 1960
- Allaire, G. & Cazeaux, I.: Claudin de Sermisy (ca. 1495-1562): Opera omnia, Corpus Mensurabilis Musicae 52, 7 vols., American Institute of Musicology, 1970-86
- Cazeaux, I.: The Secular Music of Claudin de sermisy, tesi doctoral, Columbia University, 1961