Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert. El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara Ch.M. Widor. L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos. Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas. Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat. L’estil de Carneyro es caracteritza per l’austeritat expressiva i l’ús de material melòdic popular. Les Portugalescas (1949) per a orquestra és una de les obres més divulgades d’aquest compositor.