Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm. El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi. De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali (1619). S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat. Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’època, juntament amb Antonio Il verso i Sigismondo d’India.