Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg. Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya (1938-42) i professor de literatura italiana en aquest mateix centre (1943) i també al Conservatori de Milà (1967). Destacat bibliògraf en la línia de R. Eitner i A. Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música. Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 (vol. I: Florència, 1952; vol. II: Florència, 1968), una obra de referència per a la recerca de la música instrumental italiana. Catalogà l’obra de L. Cherubini i Josquin Des Prés i també música milanesa diversa dels segles XVI al XVIII. Fundà i dirigí Ufficio Ricerche Fondi Musicali (1965). Membre de la comissió del RISM (Repertoire International des Sources Musicales) del 1956 al 1971, redactà "Acta Musicologica", del Dizionario Ricordi della musica e dei musicisti (Milà, 1959) i de l'Enciclopedia della musica (1963-64), també editada per Ricordi.