En l'ars antiqua (segles XII-XIII), breu composició polifònica a dues, tres o quatre veus, que sorgí a l’escola de NotreDame de París i que era cantada al final o entremig d’una peça del cant pla (gradual, al·leluia, responsori, etc.), construïda sobre un tema d’aquest.
A diferència de l'organum, la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma. Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV.