Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry. Robert (~1645-1719), el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy. La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la col·legiata de Saint-Quentin a París (1697-1705). Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII. Els seu fills Jean Baptiste (1678-1746) i Louis-Alexandre (1684-1760) també foren orgueners. François-Henry (1728 o 1730-1790 o 1791), fill de Louis-Alexandre, es distingí per la qualitat dels jocs de fons i l’harmonització. El seu orgue més significatiu és el de Saint-Sulpice de París (1779), de cinc teclats manuals i seixanta-sis jocs amb base de trenta-dos peus. El seu nom perdurà al llarg del segle XIX. El seu fill Claude François (1762-1801) es dedicà a l’ofici familiar durant els primers anys de la Revolució Francesa, però més tard l’abandonà per dedicar-se a aprovisionar l’exèrcit de Napoleó.