Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena. El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II. D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo. Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits. Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo. Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba, Xile i el Perú, on assolí una gran fama. Hom parlà molt dels seus gestos altruistes amb celebracions de concerts per a la guerra de Cuba, o l’alliberament d’un pres a Mèxic. De retorn a Europa actuà amb Liszt, i fou cridada de nou al Brasil per l’emperador, que posà el seu nom al pont que unia el país amb l’Uruguai. El 1883 s’instal·là a Barcelona per dedicarse a l’ensenyament i fundà l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis, dedicada a l’educació de la dona, que hagué de tancar el 1887 després d’haver-hi esmerçat tota la seva fortuna. En les seves gires posteriors, restà durant quatre anys com a professora de música i concertista de l’harem del soldà d’Istanbul. Casada amb un ric hisendat brasiler, fundà una escola de música a Mèxic. El 1919 es retirà definitivament i retornà a Barcelona, però per raons climatològiques es traslladà a Santa Cruz de Tenerife. Escriví una Historia del arpa (Barcelona, 1885).