El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació: el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines. El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts. Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué. Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol. El 1925 es fundà, a l’Escola de Música de Castelló d’Empúries, la cobla Els Rossinyolets, dirigida per Joan Masó i integrada per músics joves, tot i que el 1930 es dissolgué, ja que molts dels seus membres foren requerits a la cobla principal.