Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi. El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona. El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres. El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald. Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes. La formació dugué una intensa activitat com a cobla orquestra fins a la seva dissolució, l’any 1940.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Padrosa i Gorgot, Inés \ Albert i Ribas, Lluís: La Principal de Peralada, Ajuntament de Peralada, Peralada 1990
- Padrosa i Gorgot, Inés \ Ramió i Diumenge, Concepció: La nissaga dels Serra, GISC (Grup d’informadors sardanistes de Catalunya), 2000