Actualment es conserven cinquanta-nou fragments agrupats en tres col·leccions diferents. La major part dels fulls es guarden a la catedral de Worcester, i els altres es reparteixen entre la Bodleian Library d’Oxford i la British Library de Londres. Tot i que no hi ha cap evidència que els fragments procedeixen d’aquesta catedral anglesa, l’anomenada polifonia de Worcester és coneguda gràcies a les aproximadament cent composicions polifòniques anònimes que s’hi recullen. Constitueixen més de la tercera part del repertori polifònic anglès del segle XIII que ha perviscut i les concordances demostren que aquestes composicions foren molt influents en el desenvolupament de la polifonia medieval a Anglaterra. Les formes més usuals son els rondellus, els conductus, els motets i les peces de cant pla tropades, successivament o simultàniament. Des del punt de vista estilístic és evident la distància respecte als models francesos, especialment pel que fa a la sonoritat resultant de l’ús de les tríades i de l’interval de 3a, fet que confereix un caràcter molt propi a la polifonia practicada a Anglaterra durant l’Edat Mitjana.