S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes. El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M. Vogt (1568), però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616. Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya (Bremen, 1652; Frankfurt, 1672; Leipzig, 1704) com a Suïssa (Sankt Gallen, 1620; Berna, 1674) i Àustria. Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats principalment per aficionats, destinats a un públic restringit i curosament seleccionat dins d’un ambient aristocràtic i burgès. Al segle XVIII els músics començaren a ser professionals, i les audicions s’obriren a un públic més ampli. Especialment important en aquest context fou el collegium musicum de Leipzig, organitzat per G.Ph. Telemann, i posteriorment dirigit per J.S. Bach (1729-40). La professionalització de la música i l’expansió dels concerts públics comportaren la decadència dels collegia al llarg del segle XIX. No obstant això, al principi del segle XX algunes associacions dedicades a la recuperació de músiques i instruments antics ressorgiren a les universitats alemanyes, destacant la de Leipzig (1908), dirigida per H. Riemann. Fora de l’àrea germànica, cal destacar els collegia sorgits als Països Baixos, entre els quals destacaren els d’Anhem (1591) i Utrecht (1621), i als Estats Units.
Música