Ja en la Grècia clàssica, paral·lelament a les competicions esportives, se celebraven competicions culturals, en què la música tenia tanta importància com la literatura, si no més. I des de llavors hi ha hagut concursos musicals a totes les èpoques. Cal recordar, per exemple, els concursos entre trobadors durant l’Edat Mitjana, com els que se celebraven al castell de Wartburg, a Alemanya, immortalitzats per Richard Wagner a Tannhäuser, o, continuant amb aquest compositor, a Die Meistersinger von Nürnberg, on els cantants competidors optaven a la mà de la bella Eva.
Al final del segle XVIII i el començament del XIX es feren famosos els concursos de virtuosisme instrumental entre els concertistes, i també els d’habilitat improvisadora entre els compositors. El mateix L. van Beethoven, per exemple, es mostrà sempre un campió insuperable en les dues especialitats i totes les seves biografies n’esmenten nombrosos exemples. Amb tot, es tractava de competicions que sovint tenien un caràcter més d’exhibicionisme que no pas de manifestació artística. No hi havia regles ni jurats, i el triomf s’aconseguia d’acord amb la reacció dels oients i els seus aplaudiments.
El concepte vigent de concurs musical fa referència a una competició oberta a tots els concursants que compleixin les condicions que estableixen les bases o reglaments de cada concurs, els quals competeixen per aconseguir uns premis prèviament establerts, sotmesos al judici d’un jurat. El concurs creix en importància segons el seu àmbit geogràfic, local, comarcal, nacional i internacional, el prestigi del seu jurat i els premis que s’atorguen. Sovint s’ha qüestionat l’encert dels concursos i s’ha argumentat que no és convenient d’estimular l’esperit competitiu, amb totes les seves connotacions negatives, i que no hi ha prou seguretat en la justícia dels resultats. Però, malgrat aquests inconvenients, un concurs té aspectes positius, ja que obliga a preparar un programa determinat amb la màxima cura, a intentar superar-se un mateix, permet conèixer altres concursants i jutjar el seu nivell, aprendre’n algunes coses, i conèixer nous repertoris i noves tècniques interpretatives.
La quantitat de concursos existents actualment és molt gran, tant d’àmbit reduït com internacional. Per tal de coordinar llur treball, establir el calendari i els programes i tractar de temes d’interès comú, el suís Henri Gagnebin creà el 1957 la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, amb seu a Ginebra i que agrupà tretze concursos internacionals, tot respectant l’autonomia de cada un. Entre els diversos objectius d’aquesta organització hi ha el d’establir lligams professionals entre els concursos de música, defensar el concepte de concurs de música, definir les exigències i les regles ètiques dels concursos segons un nivell establert per la federació, coordinar les activitats de tots els membres i contribuir al desenvolupament de la carrera dels guardonats. La federació publica anualment un llibret anunciant tots els concursos i celebra una assemblea general anual i simposis periòdics. Han presidit la federació Henri Gagnebin (1957-69), André-François Marescotti (1969-79), Pierre Colombo (1979-88), Robert Dunand (1988-91) i Renate Ronnefeld des del 1991. El nombre de concursos internacionals federats ja supera el centenar, escampats pels cinc continents, i ofereixen premis en vint-i-tres disciplines diferents. Els concursos més freqüents són els multidisciplinaris, els de piano, els de violí, els de cant i els de música de cambra.
El fundador mateix, Henri Gagnebin, estigué molt vinculat a Barcelona, amb la seva presència constant en el jurat del Concurs Internacional d’Execució Musical Maria Canals, del qual era president. Presidí també el primer jurat del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas. Els Països Catalans tenen cinc concursos a la federació. A més dels dos esmentats anteriorment, hi ha el Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega de Benicàssim, el Concurs Internacional de Piano José Iturbi de València i el Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona (Tarragona, 1996).
Entre els concursos de més prestigi pertanyents a la federació hi ha el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona, el Concours International de Jeunes Chefs d’Orchestre de Besançon, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica de violí, el Festival de Leeds de piano, el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, de caràcter multidisciplinari, el Concurs Internacional de Piano de Santander Paloma O’Shea, el Concurs Internacional de Piano F. Chopin de Varsòvia, el Concurs Internacional de Música Leonard Bernstein de Jerusalem per a músics i compositors, el Concurs Valentino Bucchi de Roma per a compositors i intèrprets, i el Concurs Internacional de Composició Simfònica de Trieste. Molts grans intèrprets internacionals iniciaren la seva carrera després d’aconseguir un premi en un concurs internacional, com ara el pianista Arturo Benedetti-Michelangeli, la soprano Victòria dels Àngels i la mezzosoprano russa Elena Obraztsova.
Per a admetre un nou membre, la federació valora dades molt diverses, i un principi molt important és el de la distribució geogràfica, que es pretén que sigui al més extensa possible. Existeixen, però, altres concursos internacionals, alguns de força prestigiosos, que no estan adscrits a la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, entre els quals hi ha el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall. També hi ha un gran nombre de concursos musicals nacionals dirigits als joves, molts dels quals coordinats per l’Associació Europea de Concursos Musicals per a Joves. En destaquen el Jugen Musiziert, a Essen (Alemanya), i, a l’Estat espanyol, el Concurs Permanent de Joventuts Musicals a Barcelona. Aquest darrer està dedicat, en cicles de quatre convocatòries, a instruments de teclat, instruments de corda, instruments de vent i, finalment, a música de cambra i música coral. Aquest concurs, fundat a Barcelona, ha tingut sempre una forta vinculació a Catalunya i algunes de les seves edicions s’han celebrat a Tarragona, Girona, Manresa, Vic, el Vendrell, Granollers, Sabadell i també a les Illes Balears i al País Valencià.